martes, 1 de enero de 2002

Historia de Pubilla Cases

Pubilla Cases es un barrio de Hospitalet de Llobregat, en el área metropolitana de Barcelona. Está clasificado territorialmente dentro del Distrito V, junto con Can Serra. Limita con las ciudades de Barcelona, Esplugas de Llobregat y con los barrios de Collblanc, La Florida y Can Serra.
El barrio cuenta con uno de los edificios más emblemáticos del municipio, una casa señorial que perteneció a Josefa Casas Clavé (la pubilla Casas), construida el año 1771. Esta finca fue donada a la iglesia. Hoy es un centro de educación primaria y secundaria concertado todavía propiedad de la iglesia.
Los principales núcleos de actividades son las avenidas de Severo Ochoa y Tomás Giménez.
Pubilla Cases también consta con un gran equipamiento deportivo, el Complejo Deportivo L'Hospitalet Nord, y con una de las principales centros sanitarios de la ciudad, el Hospital de la Cruz Roja. Recientemente se han inaugurado nuevos espacios públicos como la plaza de la Bóbila, que aloja una moderna biblioteca y un centro cultural.
Transporte público Pubilla Cases cuenta con Metro(Linea azul),tranvía; Can Rigal(Trambaix) y lineas de Bus que comunican el Barrio con Barcelona;57,157,156,N2 y su ciudad;14,16,L´H1,L´H2.
Datos del Barrio:
Superficie: 0,62 km²
Población total: 30.278 habitantes
Población extranjera: 10.700 habitantes (35,34 % del total)
Densidad demográfica: 48.571 hab./km²

(datos del 31 de diciembre del 2007)




Potser pel lloc inversemblant on havien col · locat un càmping, a l'entrada sud de Barcelona, a la vora de la carretera N-340, quilòmetre 1.251, allà on es fonien Esplugues i l'Hospitalet de Llobregat, suburbis que acollien el tsunami d'immigrants andalusos i extremenys, però destinació poc habitual de turistes estrangers. Era a principis dels anys vuitanta i el càmping Barcino havia d'estar tancat ja, perquè el 1978 abundaven els anuncis als diaris de campistes que venien caravanes: «Volkswagen, 9 seients, 6 llits, nevera, 250.000 pessetes, contactar encarregat càmping Barcino

A començament del segle XVIII les terres que veieu eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres.

El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i convertí les terres en jardins i horta.

La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada gent molt important.

Actualment la torre és un centre d’educació (Sant Josep Obrer) i el barri on es troba porta el nom de la pubilla.

Per finalitzar transcrivim la descripció que va fer Ramon Puig i Gairalt, arquitecte hospitalenc, de la vista des del balcó de la torre: “…El terreny presenta unes suaus ondulacions cobertes de camps i vinyes en gran amplitud; i més avall, tota la plana i la marina del Llobregat. La vista queda limitada a l’esquerra, per la muntanya de Montjuïc; a la dreta pel turons de Garraf i al fons, en ample horitzó, per la mar, que des d’aquí apareix tranquil·la i d’una gran blavor. La salzereda del riu Llobregat es dibuixa com un llarg verger, gemat i frondós. Les cases dels pobles de la plana, Sans, l’Hospitalet, el Prat i Cornellà, semblen agrupaments d’una ciutat jardí…”



Ayns 80 es veuen les obres dels jardins que van construir sota les línies d’alta tensió.

Els límits de la ciutat segons el Pla General Metropolità (1976) i segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010) no coincideixen en algunes zones, i aquesta és una. En principi les torres elèctriques del fons i la masia (Ca l’Oliveres), que es troba al costat esquerra de les fotos aèries, es troben a Esplugues.
Pel que veig als mapes del Pla del 1976 un dels accidents geogràfics que definia el límit entre els dos municipis era el torrent de Can Oliveres i un dels seus afluents, ja desapareguts a les tres imatges, per tant és una mica complicat situar-se. A les imatges de sota, a la mateixa escala, es veu com la superficie de l’Hospitalet era més gran al 1976, ¿?.

3 gener 2011 | Categories: >Barcelona, >Esplugues, 4. CARTOTECA, Anys 70, Anys 90, ESPORTS, Pubilla Cases | Tags: ca l'oliveres, Hospitalet nord, línies elèctriques, Manuel Domínguez, pla general metropolita, Pla Territorial Metropolità de Barcelona, torrent de can oliveres.

Pas elevat a carretera de Collblanc / avinguda de Tomás Giménez, finals anys 80
Avui una imatge, de finals dels 80-inicis dels 90, del pas elevat que es situava a la cruïlla entre la carretera de Collblanc i l’avinguda de Tomás Giménez. Ha estat facilitada per l’AV de Pubilla Cases mitjançant Manuel Domínguez


Can Rigalt /Can Rigal:
Es va construir en 1693 (segons una data que hi ha a la seva façana) i es va remodelar al 1837 (segons altra data a la façana), i segurament també a finals del segle XIX.

Hi han altres fonts que situen l’edifici “actual” entre 1760 i 1770 basant-se en que es va construir a la vegada que el nou Camí Reial (1764, Carretera de Carles III). També es sap que l’any 1728 en Miquel Rigalt, argenter, va comprar l’antiga masia, i que la va transformar al 1741. A aquesta època es van reordenar els terrenys contigus amb jardins, tarongers, avingudes, fonts d’aigua, cascades i estanys (Es veu que al 1968 encara existien parcialment)

L’escut que figura a la porta és el de Joan de Girona, amb qui es va casar la filla de Miquel Rigalt. El seu fill Miguel de Girona i de Rigalt va heretar la casa al 1771 (veure testament).
Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants de la zona; principalment vinya, s’estenia pels municipis veïns d’Esplugues, les Corts i Sants. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s’ha anat reduint considerablement, produint-se nombroses segregacions com les que enquibiren el cementiri de Sants o l’antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer de Josep Molins i la construcció de l’Hospital de la Creu Roja i de l’escola Puig i Gairalt.

Als últims anys el que es faria amb aquests terrenys i la casa ha estat un veritable “culebron”, i millor no entrar gaire en el tema ja que amb la crisi suposo que es tardarà a trobar finançament. Mentrestant l’abandonament de l’edifici per les administracions i la propietat ha fet que es trobi en total deteriorament, han desaparegut molts ornaments valuosos fruit del vandalisme. Els desallotjament de persones es continu degut a que totes les tanques que envolten la casa es troben visiblement trencades.

Sobre el seu futur, segons es deia al 2006: “La masía albergará un aula taller de educación ambiental para las escuelas locales y una oficina de información de todos los aspectos vinculados con los residuos y las energías renovables. En el exterior, se habilitará un huerto con fines educativos”





Zones de l'Hospitalet de Llobregat bombardejades entre el 27 d'abril de 1937 i el 19 de gener de 1939. En total van ser 27 dies de bombardejos que van produir al menys 44 morts.

Mapa de 1818

Carrer del General Manso preses a l’any 1931 i 1935, si és així el barri pràcticament acabava de començar,… el carrer, com ens indica, rebia el bonic nom de Flor A’ametller i sols eren quatre cases a banda i banda. La plaça que es veu es trobava a l’actual avinguda de Tomás Giménez, que justament era l’alcalde que havia vist pujar aquestes cases, i que al 31 marxava amb l’arribada de la segona república.

La historia de Pubilla Cases comença amb l’intent de crear una ciutat jardí (d’aquí els noms botànics dels carrers) per part de Ramon Puig i Gairalt, el que va ser l’arquitecte municipal. L’any 1926 havia planejat que aquest barri seria el millor de l’Hospitalet, amb molt bones vistes cap a mar, degut a la seva alçada relativa, amb carrers i places radials, molts jardins i cases baixes unifamiliars. Es va començar a construir en 1930 però a mesura que augmentaven els nous vinguts, es va anar abandonat l’idea dels jardins i els edificis van deixar de tenir una sola planta, la condícia com sempre va guanyar, i bé, tenim el que tenim,



Un Renault 4/4 al carrer de la Primavera dels anys 60. A la dreta es veu el temple de la Mare de Déu de la Llum, que es va inaugurar al 1960, i darrere un dels 11 blocs que va construir FECSA (Forces Elèctriques de Catalunya) como a habitatges pels seus treballadors.

També es pot veure a prop de l’entrada de l’església una de les torres elèctriques característiques de la zona fins a l’any 1993

La imatge inferior és del 1947, en principi 15 anys posterior, i segurament el numero de cases és més gran, i això que volia ser una ciutat jardí es sembla més al que ara tenim, però encara s’observen algunes cases enjardinades i el carrer .

També veiem l’edifici de l’estació transformadora, La Canadiense, que també podem trobar a la dreta a la segona fotografia, igual que can Rigalt que s’intueix a la dreta de tot, i també els camps que separen el carrer de la carretera de Collblanc. És una bon guia.

http://lhospitaletdellobregat.files.wordpress.com/2011/10/pubillacasasbingmaps.jpg

La següent és actual, i podeu veure els noms dels carrers, La Canadiense, Can Rigalt i tot,… tot menys el que surt a les fotos, clar, encara que queda una casa de dues plantes, al núm. 25, que jo crec que encara és d’aquells temps,…

Aquesta imatge del carrer del Doctor Solanic i Riera segurament és de 1987, i la veritat és que les coses no es veuen molt diferents, a part de l’ampliació de l’hospital de la Creu Roja i alguns edificis que s’han construït per allà al fons. Al metro han canviat els cartells i no molta cosa mes,…

http://lhospitaletdellobregat.files.wordpress.com/2011/05/pubillacasesgsv.jpg

Això també està canviant.



Avinguda del Torrent (Actualment Severo Ochoa),1971

Aquesta imatge és d’una postal de 1971 on a la part de darrera diu “Pubilla Casas – Avenida del Torrente”. Com m’han comentat a la pàgina de facebook, l’avinguda del Torrente era el nom que abans rebia l’actual avinguda de Severo Ochoa, res a veure amb l’avinguda del Torrente Gornal que era on jo buscava els edificis. També es veu el carrer de Gravina (que suposo que ve de, Federico Carlos Gravina y Napolí ,militar espanyol cèlebre per participar a la batalla de Trafalgar)

Com aquest és un lloc de “frontera” entre Esplugues i l’Hospitalet hi ha hagut una certa confusió, però és fàcil, la dreta del carrer Severo Ochoa és Pubilla Casas i l’esquerra Can Vidalet.Sota una foto actual


L’avinguda de Tomás Giménez recent asfaltada a l’any 1966. La imatge ha sortit de la revista “Solidaridad Nacional”.

Les pistes al costat de l’avinguda de Miraflores, abans de baixar fins la plaça de la Mare de Deu del Pilar. La fotografia es va fer des del carrer d’Ibèria, a prop de la nova regidoria, abans CP Pubilla Casas,… i crec que també va ser una esglèsia.

També podem veure les característiques torres elèctriques de FECSA que baixaven pel carrer de la Primavera per trobar-se amb les de l’avinguda de Catalunya (abans avinguda de la Electricitat), i continuar juntes cap a la Torrassa. Aquestes línies es van soterrar totalment a l’any 1993, després de moltes accions reivindicatives dels veïns.



Carrer Covadonga (Pubilla Cases) al 1957 per Corpus

Carrer Flor d´Ametlller (General Manso) al 1959 per Corpus


Carrer Flor d´Ametler (General Manso) 1957 per Sant Joan


l’avinguda de Severo Ochoa (abans del Torrent) just quan es creua amb l’avinguda d’Isabel la Catòlica, que aquí no veiem; seria des d’on sa fet la fotografia.


Isabel la Católica con Primavera y lo que hay más a la derecha és el carrrer de les Aigües. Creo que la imagen se tomó desde el otro lado, más o menos donde está la calle Empecinado, desde algún punto donde ahora está la tienda de baños, cocinas,... Evalux. Es decir, que se tomó desde Pubilla Casas hacia la Florida.

La biblioteca Joaquim Costa, 1969
La biblioteca Joaquim Costa va ser la cinquena biblioteca que va tenir la nostra ciutat (sense contar el bibliobus de la Diputació), inaugurada l'any 1969 es situava al carrer del Molí, 50 del barri de Pubilla Cases.
A l'any 1997, degut a que l'edifici com a tal havia quedat desfasat per l'ús d'una biblioteca moderna i les sales es feien servir més com a aules d'estudi que com de lectura, es decideix tancar, i l'any 1999 es substitueix per la nova biblioteca La Bòbila, construïda pel nostre ajuntament i pel d'Esplugues. Actualment l'edifici és la seu de l'Asociación Cultural Andaluza Cofradía 15+1.
La construcció de la biblioteca va formar part del pla d'expansió cultural de l'ajuntament d'aquells temps, gobernat per Josep Maties de España Muntadas (1962-1973).

http://a8.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/206414_209377165748545_110343845651878_758990_4245418_n.jpg
Doncs ahir no tenia ni idea de qui era Marcel·lí Esquius García, tot ha començat amb el missatge que va deixar ahir l'Olga Abenia al mur de la pàgina de facebook, on demana imatges d'una pista de patinatge al carrer que porta el nom d'aquest home, a Pubilla Cases, on sembla que també tenia una casa (a Mina amb Hierbabuena).
M'he posat a googlejar per si per casualitat sortia alguna imatge de la pista i de cop m'he trobat que en Marcel·lí va ser el "director-propietari" de Miami Platja, ja sabeu, un barri de Mont-Roig del Camp, i una vegada més la meva curiositat m'ha ficat en una espiral de recerques que m'ha fet perdre el sentit del temps i de l'espai,... en fi, faré una petita biografia, una mica Frankenstein, perque aquest home va fer de moltes coses i no sé si les exposaré amb l'ordre cronològic correcte,...
Va neixer l'any 1897 al carrer dels Comtes de Bell-lloch de Barcelona, va començar a treballar als 11 anys a una fàbrica de maons i després va aprendre l'ofici de fuster.
Es veu que quan tenia més o menys 20 anys era un gran aficionat al ciclisme i a una carrera del Campeonat del barri de Sants va quedar segon darrera del millor del moment, un tal Magdalena. Després, als anys 40, va fer de pianista en diversos cinemes (con el Liceo) i cafés de Barcelona, li deien el "music", més tard va fer de "danzarin", després es va fer viatjant comercial.
Una vegada que es va casar amb Hortènsia Lifano van marxar cap a Perpinyà, on van montar una ebanisteria. Temps després van tornar cap a Barcelona i van crear un magatzem de fusta. Es van instal·lar a l'Hospitalet de Llobregat i van tenir cinc fills. La ciutat està per comprovar ja que a un article de la revista "Crònica de la Vida d'Esplugues" diuen que era d'allà,... ens trobem a una zona de frontera on inclús ara la gent va una mica perduda,...
Es veu que el negoci de la fusta no anava del tot bé i es va decidir dedicar a la promoció immobiliària amb terrenys de la nostra ciutat i dels municipis dels voltants. I venent i comprant es va convertir en un dels principals propietaris de la zona de Pubilla Cases. L'any 1948 va construir el mercadillo de Can Vidalet format per 43 botigues que van esdevenir el nucli del barri. També va construir la pista de patinatge que ens comentava l'Olga i que tindria un equip d'hoquei que ell mateix presisiria. El seu fill Jaume a una entrevista també comenta que la primera festa major la va organitzar ell.
A les 12 del diumenge 22 de juliol de 1953, dins dels actes de la festa major d'aquell any, "Tuvo efecto en la barriada de Vidalet el acto de homenaje al gran animador y propulsor de dicha barriada de la vecina ciudad, don Marcelino Esquiu, uno de cuyos actos consistió en el descubrimiento de una lápida que daba el nombre del citado mecenas a la calle Mayor, de la barriada de Vidalet. En dicho acto hablaron, haciendo grandes elogios del señor Esquius, el señor Cansado, el teniente de alcalde señor Colillas, y el agasajado, el cual, emocionadísimo, dio las gracias. Con tal motivo se celebró un partido de hockey sobre patines, disputándose una magnífica copa cedida por el Ayuntamiento, ganada por el Vidalet, del cual es presidente el señor Esquius. Finalmente las autoridades e invitado fueron obsequiados con una copa de vino español"
Aquell any ja havia começat la seva aventura de Miami Platja, a l'any 1955 es va traslladar allà amb la seva família i el seu nebot Joaquim González Esquius. Tenia tant de poder que a un article de 1969 tenia prevista audiencia amb el Papa,... cal dir també que segons un altre article de 1966 no tot li va anar tant bé, havia perdut a tres dels seus cinc fills, dels dos que li quedaven, Marcel, havia aconseguit una gran reputació com a metge, i Jaume, crec que el petit, ajudava al seu pare en els negocis. Aquest últim, l'únic viu, va morir al gener d'aquest any.
Marcel·li Esquius va morir l'any 1970, l'any 2009 l'ajuntament de Mont-roig del Camp li va posar el seu nom a una escola.


Desde 1973 el metro llega al populoso barrio de Pubilla Cases. Desde el extremo BCN de la parada "Can Rigal" se accede al metro atravesando la Avinguda Josep Molins, en unos 5 minutos

http://www.tramvia.org/galeria/040229-trambaix/adscf0020.jpg
29-03-2004: Parada P-12: Can Rigal, bajo un día de agua y nieve aún en período de pruebas


Can Rigal, ubicada en la carretera de Collblanc junto a las instalaciones de la central eléctrica transformadora de F.E.C.S.A.

Cal Capella

A principis d’any una de vosaltres va preguntar si tenia cap fotografia de cal Capella, la casa que es trobava entre cal Rigalt i ca la Pubilla Casas, deixo una imatge de 1947 per que veieu més o menys la seva situació.


Mirant les imatges que el Centre Excursionista de Catalunya comparteix a internet, m’he trobat aquestes dues fotografies, realitzades entre 1890 i 1914, d’una casa que anomenen can Capella i que ubiquen a Esplugues de Llobregat (que no es troba molt lluny d’on es trobava l’hospitalenca). Tant la casa que es veu a sobre com a les fotografies següents està construïda amb un angle respecte a les carretera, i la teulada des de dalt crec em quadra amb el que es veu des de terra, així que podria ser aquesta


He trobat alguna informació sobre la casa a un llibre de Josep Maria Jordà:

Al lloc conegut antigament per la pujada de can Rigalt, a mà esquerra, entre can Rigalt i ca la Pubilla Casas, terme de l’Hospitalet de Llobregat, hi havia una casa de pagès, can Capella -amb finestrals emmarcats amb pedra treballada en estil gòtic -, amb els baixos destinats al renou de la pagesia – a càrrec de Mateu Enrich i la seva família, la planta del primer pis reservada pels senyors, i al segon pis o les golfes hi tenien els dormitoris els masovers; també hi havia una petita capella o oratori, que el 1892 estava sota l’advocació de Sant Pau.

Creiem per les seves característiques , que havia d’ésser una masia construïda al segle XVIII. Era propietat d’una coneguda família barcelonina, els Capella, que tenien la residència a la Rambla de Barcelona . L’any 1892 n’era el propietari en Francesc de Paula Capella i Sabadell; en les primeres dècades d’aquest segle ho era Oriol Capella, farmacèutic.

Fa uns anys la casa fos enderrocada i, juntament amb els camps, tot va èsser edificat amb blocs destinats a habitatges

Les plantes de la casa em quadren, però això de la pedra treballada en estil gòtic no l’acabo de veure. No sé si algú de vosaltres recorda la casa i em pot dir si és aquesta,…