L´Hospitalet del llobregat (Historia resumida)

Les primeres restes materials de certa importància trobats a Hospitalet daten del segle IV abans de Crist i corresponen a la cultura ibèrica, encara que s'han trobat proves de presència humana durant el Paleolític i el Neolític a la vall del riu Llobregat.En Hospitals s'han trobat nombroses restes de l'estada dels romans, a partir del segle II abans de Crist, com el Cap de Medusa, una peça d'ús funerari l'original de la qual es troba al Museu Arqueològic de Barcelona.Pero no és fins al segle X quan el terme de Provençana (nom original del municipi) apareix en documents escrits. En aquella època, els límits del territori dibuixaven una superfície que doblava l'actual: al nord s'estenien fins a la serra de Collserola i els municipis d'Esplugues de Llobregat, a l'est, fins Sarrià, Sants i el port, ia l'oest, fins al riu Llobregat.El nom de "L'Hospitalet", en català una cosa així com hostal, popularment es creu que prové de l'hostal que va haver d'existir al costat de l'església de Santa Eulàlia de Provençana en l'edat mitjana, i que servia per allotjar els viatgers que arribaven de nit quan les portes de les muralles de Barcelona ja estaven tancades, a uns 7 kilómetros.Los orígens de l'Hospitalet actual es troben al segle XII al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Provençana barri de Santa Eulàlia i del L ' Hospital de la Torre Blanca barri del Centre. L'Hospitalet era una vila tradicionalment agrícola fins a final del segle XVIII, moment en el qual s'instal · len les primeres fàbriques tèxtils. A principis del XX, la ciutat experimenta un gran desenvolupament industrial i un espectacular creixement demogràfic. El 15 de desembre de 1925, el rei Alfons XIII li atorga el títol de ciudad.En dels anys 60 i 70, durant la dictadura franquista, l'Hospitalet incrementa en gran quantitat la seva població a causa de la immigració d'altres parts d'Espanya, però aquest creixement no va ser acompanyat del condicionament necessari, fet que va provocar la mobilització dels ciutadans. No va ser fins el retorn de la democràcia que la ciutat va començar a canviar, i dotada d'escoles, poliesportius, mercats, centre culturals i parcs. Complerts aquests objectius, a finals dels 90 Hospitalet inicia una segona transformació, una modernització per ser un municipi de pes dins de l'àrea metropolitana de Barcelona.Cerca l'aeroport i del port de Barcelona, ​​fan de l'Hospitalet un municipi atractiu per a l'activitat econòmica. La ciutat compta amb una important zona industrial de 3,2 Km quadrats distribuïts en tres polígons: Pedrosa, Granvia Sud i Carretera del Mig. Hospitalet té censades un total de 14.207 activitats econòmiques (cens Impost sobre Activitats Econòmiques), la major part dedicades al sector serveis. En el seu terme municipal hi ha el recinte firal Montjuïc 2-Hospitalet, en procés d'ampliació i el Centre d'Activitats La Farga.El actual edifici central de l'Ajuntament va ser construït entre els anys 1894 i 1895 arran de la donació testamentària d'un dels més importants homes de la ciutat, el periodista, empresari i filantrop Rossend Arús i Arderiu. L'arquitecte que va projectar l'edifici va ser Francesc Mariné, l'obra només va durar 8 mesos i va costar 80.000 pessetes. El seu estil arquitectònic segueix l'esquema dels edificis municipals del segle XIX basat en el neoclàssic